Responsabilitat civil mediambiental

L’any 2007 va néixer la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat ambiental amb l’objectiu de regular la responsabilitat dels operadors de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals de conformitat amb l’article 45 de la Constitució i amb el principi de «qui contamina paga i repara».

L’objectiu és protegir de danys les espècies silvestres i els hàbitats, les aigües (superficials, subterrànies, costeres; la riba del mar i dels rius) i el sòl; i queden expressament exclosos del seu àmbit els danys tradicionals que afecten els particulars i les seves propietats.

Tres grans característiques de la llei mediambiental:

Responsabilitat administrativa
Objectiva i il·limitada
Garantia financera obligatòria per a determinats operadors

Garantia financera exigible per a activitats incloses a l’Annex 3:

Prioritat 1

Instal·lacions Seveso
Operadors subjectes a l’àmbit d’aplicació de la IPPC

Prioritat 2

Refineries de petroli i gas
Coqueries
Foneries de metalls > 20 tones/dia
Instal·lacions químiques per a la fabricació de fàrmacs, explosius, etc.
Abocadors > 10 tones/dia

Prioritat 3

Pendents de definir

Per què contractar una pòlissa de responsabilitat ambiental

Perquè existeix una llei en vigor
Existeix una responsabilitat objectiva i il·limitada
Existeix el deure de reparar el dany
L’operador és el responsable del dany mediambiental
Els riscs mediambientals tenen influència en el compte de resultats i en el balanç de l’empresa
Amb el dany ambiental es genera una pèrdua de valor dels actius i una pèrdua d’imatge (dany reputacional)
La cobertura de contaminació de les pòlisses de responsabilitat civil no és l’adequada
La pòlissa ambiental és l’opció més econòmica